Una llàgrima que balla per una galta i no vol arribar al seu destí, no vol. I poc a poc, un dit la va assecant fins que deixa de ballar i aquella galta se sent més estimada, ja no se sent sola perquè hi ha una mà, una mà que la està tocant, una mà aliena però tant desitjada... I ja no és només una simple galta, és una galta, dues galtes, un nas, uns ulls que se senten observats perquè hi ha uns altres ulls que els miren fixament i senten que no es poden separar mai, estan units per una força. I tot arriba a uns llavis, uns llavis que s'entrelliguen amb els altres llavis mentre es diuen que s'estimen. I aleshores tot continua o potser tot acaba, no ho sé, però sí que sé que és el moment més màgic. Després de tant de temps, el rostre comença a dibuixar un petit somriure, un somriure on hi brolla felicitat. I aquest somriure és tan especial que va creixent, creixent fins que pensa que mai es podrà trencar.

I abraçats, els dos amants somriuen com no ho han fet mai perquè saben que un moment com aquest és per somriure, que si no ho fan ara, quan ho faran?